Paremiologia catalana comparada digital

Ser pobrissalla

14 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Pobretalla

3 fonts, 1839.
De la mateixa manera que disposem de prou paraules per al tracte pejoratiu cap aun individu determinat, sense que els exemples inventariats tinguin el més mínim ànim d'exhaustivitat, el català té també recursos propis per a l'insult de grup, referit conjuntament al col·lectiu de persones que comparteixen uns trets comuns de caràcter negatiu.
Sinònim: Pobrissalla.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
La gent pobra.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pobretalla», p. 356. Edicions Polígrafa.
S. f. Pobressalla.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobretalla», p. 508. Impremta de Josep Torner.

Pobressalla

2 fonts, 1839.
La gent pobra i miserable.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pobressalla», p. 356. Edicions Polígrafa.
S. m. La gènt pobre.
Equivalent en castellà: Peloneria.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobressalla», p. 508. Impremta de Josep Torner.
S. m. La gènt pobre.
Equivalent en castellà: Pobreria.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobressalla», p. 508. Impremta de Josep Torner.
S. m. La gènt pobre.
Equivalent en castellà: Pobreteria.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobressalla», p. 508. Impremta de Josep Torner.
S. m. La gènt pobre.
Equivalent en castellà: Pobrismo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobressalla», p. 508. Impremta de Josep Torner.
S. m. La gènt pobre.
Equivalent en francès: Gueusaille.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobressalla», p. 508. Impremta de Josep Torner.
S. m. La gènt pobre.
Equivalent en italià: Bordaglia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobressalla», p. 508. Impremta de Josep Torner.
S. m. La gènt pobre.
Equivalent en italià: Genia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobressalla», p. 508. Impremta de Josep Torner.
S. m. La gènt pobre.
Equivalent en llatí: Pauperum turba.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pobressalla», p. 508. Impremta de Josep Torner.

Pobrissalla

2 fonts, 1970.
De la mateixa manera que disposem de prou paraules per al tracte pejoratiu cap aun individu determinat, sense que els exemples inventariats tinguin el més mínim ànim d'exhaustivitat, el català té també recursos propis per a l'insult de grup, referit conjuntament al col·lectiu de persones que comparteixen uns trets comuns de caràcter negatiu.
Sinònim: Pobretalla.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
La gent pobra.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pobrissalla», p. 356. Edicions Polígrafa.