Paremiologia catalana comparada digital

Ser rebel

5 recurrències. Primera citació: 1970.

Rebel

2 fonts, 1970.
Adj. m. i f. Que refusa l'obediència a una autoritat constituïda.
Una ciutat rebel. | Un fill rebel.
Equivalent en alemany: Rebellisch, aufrührerisch (adj.) Rebell -in (m. f.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rebel», p. 1004. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Que refusa l'obediència a una autoritat constituïda.
Una ciutat rebel. | Un fill rebel.
Equivalent en anglès: Rebellious, un ruly (adj.); rebel (m. f.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rebel», p. 1004. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Que refusa l'obediència a una autoritat constituïda.
Una ciutat rebel. | Un fill rebel.
Equivalent en castellà: Rebelde.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rebel», p. 1004. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Que refusa l'obediència a una autoritat constituïda.
Una ciutat rebel. | Un fill rebel.
Equivalent en francès: Rebelle.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rebel», p. 1004. Enciclopèdia Catalana.
Insubordinat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rebel», p. 80. Edicions Polígrafa.