Paremiologia catalana comparada digital

Ser salamera

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Salamera

2 fonts, 1926.
Adj. f. (Dona o nena) que parla en to infantívol, de persona aveciada, com si gemegués.
Lloc: Llofriu.
Dona que demostra afecte fingit i acaramelat.
Esta xiqueta és molt salamera.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).

Salamer

1 font, 1970.
Afalagador.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).