Paremiologia catalana comparada digital

Ser supòtil

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Supòtil

1 font, 1926.
Adj. ant. Inepte, curt d'enteniment. Etim.: incerta; sembla relacionable amb el mot vigatà «cipòtol», 'feixuc de moviments', i amb el cast. «cipote», derivat de «cepo», 'cep, rabassa'
Evitar de dir… supotil sou molt, per dir inepte, Pau Regles 263.