Paremiologia catalana comparada digital

Ser tafarrut

3 recurrències. Primera citació: 1926.

Tafarrut

3 fonts, 1926.
Adj. Grosser, mancat de finor d'esperit.
Un de sabi farà vasa, y serà molt tafarrut, Ignor. 56.
Equivalent en castellà: Zafio.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tafarrut, -uda 2». Editorial Moll.
Grosser, mancat de finor.
… no es mereixen altra cosa per biduïns i tafarruts que són (XXIV, 110).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «T», p. 351. Editorial Moll.
Grosser, mancat de finor.
Lloc: Mallorca.
Salom i Mir, Andreu (2026): Llengua Nacional, 135 (2n. trimestre del 2026) «Expressions lingüístiques que feien servir els pares (i VI)», p. 25. Revista Llengua Nacional.