Paremiologia catalana comparada digital

Ser un Adam

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1871.

Ser un Adam

4 fonts, 1871.
Lloc: Alcoià-Comtat.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. a. Aspecte. Aspecte extern. Mal aspecte, desastrat -ada, descurat -ada», p. 229. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Brut, abestiat, llord.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «4. Glossari», p. 109. El Llamp.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Un mal casament», p. 41. Autoedició.
Ser una persona que no té cura d'un mateix.
Escalante, Eduard (1871): La «senserrà» del mercat (1871). Juguete bilingüe en un acto y en verso «Notes textuals i crítiques», p. 787. Web.

Adam

3 fonts, 2002.
Amb relació al físic o a la imatge exterior de les persones, tenim tot de recursos propis tan variats i expressius com ara…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Persona que no es cuida, arreu, desastre, vanitosa.
A l'Alcúdia diuen «Adam va morir per Eva, però tu moriràs per Adamot».
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «A», p. 17. Juli Jordà Mulet.
Primer home, segons la Bíblia. En s. f., persona que cuida molt poc o gens el seu aspecte extern i les seues coses.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món Religiós. A», p. 69. Edicions Bromera.

Ésser un Adam

2 fonts, 1935.
Infeliç, innocent, mandra, no servir per a res.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 10. Editorial Selecta-Catalonia.
Brut.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Aspecte físic humà. Brutícia», p. 14. Edicions 62.

És un Adan

1 font, 1989.
Mentre que si és una persona arreuota, desordenada, desgavellada… Que tot ho deixa córrer. Adan, segons la Bíblia, fou el primer home, Pocs problemes de neteja, ni d'arreglar res tindria ell a soles. Als imitadors actuals se'ls hi amolla.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XI. Barreja de floretes i conseqüències», p. 111. Autoedició.

Ser un adam

1 font, 2002.
Un hombre que entró en mi casa / hecho un Adán! ¿Cómo iría, / que yo le saqué Garrones / de mal nombre.
Lloc: País Valencià.
Font: Una sogra de castañóla, 198.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món Religiós. A», p. 69. Edicions Bromera.