Paremiologia catalana comparada digital

Ser un Joan Planelles

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

(Ésser) un Joan Planelles

1 font, 2022.
Loc. adj. Al·ludeix a un home apocat, tímid. Joan: Nom propi d'home i llinatge català molt estés que deriva del nom hebreu «Jo-hanan» o «Jo-hannes» ('Déu és propici'), o potser de «Yohanan» ('Déu s'ha compadit').
Al món occidental l'antropònim Joan té assignat el valor proverbial de 'el bo'. I popularment se li afegeix el significat de 'beneitot'
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. J. Joan», p. 102. Institut d'Estudis Catalans.

Esser un Joan Planelles

1 font, 1926.
Esser un home pusil·lànime.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Joan Loc. b)». Editorial Moll.

Joan Planelles

1 font, 2022.
Cognom que és la forma plural de «Planella». Joan: Nom propi d'home i llinatge català molt estés que deriva del nom hebreu «Jo-hanan» o «Jo-hannes» ('Déu és propici'), o potser de «Yohanan» ('Déu s'ha compadit').
Al món occidental l'antropònim Joan té assignat el valor proverbial de 'el bo'. I popularment se li afegeix el significat de 'beneitot'
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. J. Joan», p. 102. Institut d'Estudis Catalans.