Paremiologia catalana comparada digital

Ser (un) adúlter

4 recurrències. Primera citació: 1997.

Adúlter

1 font, 1997.
Adj. m. i f. Que viola la fe conjugal.
Equivalent en alemany: Ehebrecherisch (adj.); Ehebrecher(in) (m. i f.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Adúlter -a», p. 28. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Que viola la fe conjugal.
Equivalent en anglès: Adulterous (adj.); adulterer (m. i f.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Adúlter -a», p. 28. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Que viola la fe conjugal.
Equivalent en castellà: Adúltero -a.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Adúlter -a», p. 28. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Que viola la fe conjugal.
Equivalent en francès: Adultère.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Adúlter -a», p. 28. Enciclopèdia Catalana.