Paremiologia catalana comparada digital

Ser un aligot

4 recurrències. Primera citació: 1926.

Aligot

2 fonts, 1926.
Met. Poc-seny, estrabul·lat, que fa les coses de pressa i sense mirament ni reflexió; malgarbat, malvestit, sense gens de gràcia.
De quatre aligots que intentavan fer pendre un esglay a sas donas, Benejam Ciut. 85. El femení aligota no s'usa gaire.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aligot 6.a)», p. 512. Editorial Moll.
Met. Ximple, poc-seny.
Lloc: Llofriu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aligot 6.b)», p. 512. Editorial Moll.
Beneitó.
Equivalent en castellà: Bonachón | Babieca | bobalicón.
Font: Martí G. Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aligot 6.c)», p. 512. Editorial Moll.
Fig. És dit d'una persona alta i desmarxada.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Aligot», p. 102. Miscel·lània Penedesenca.