M. Badoc, el qui s'atura a badar per excés d'admiració o per curtor d'enteniment.
Equivalent en castellà: Mirón, babieca, badulaque.
Lloc: Conflent, Eiv.
Ser un badaluc
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Badaluc
1 font, 1926.
Badaluc, badaluca
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona badoca i/o beneitona.