M. i f. Curt d'enteniment i de coratge.
Mentres sa mare banaula beca y fa badays d'un forch, Ignor. 34 | A sa casa no hi vuy banaules, Ruiz Nov.
Equivalent en castellà: Badulaque, mandria, papanatas.
Lloc: Mall., Men.
Ser un banaula
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Banaula
2 fonts, 1926.
Es diu a (d')una persona curta d'enteniment.
Sinònim: Banau, banaua.