F. Persona inconstant en ses idees o en l'amor.
Un jove qui havia començat per estudiar de capellà y era sortit un bandereta desenfeinat, faceto y elegant, Rosselló Many. 217.
Equivalent en castellà: Veleta.
Lloc: Cat., Mall.
Ser un bandereta
3 recurrències. Primera citació: 1926.
Bandereta
2 fonts, 1926.
F. Dona frívola, que va del seu cap, sense subjectar-se a autoritat ni consells d'altri.
Al cap de poch temps s'havia acreditat per sempre més de bandereta consumada, Girbal Pere Llarch 256.
Lloc: Cat.
Persona mudable, inconstant.
Sinònim: Veleta | Goleta | Penell | Sageta del campanar.