Paremiologia catalana comparada digital

Ser un bandoler

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1999.

Bandoler

1 font, 1999.
Es diu per exageració a (d')una persona que no té normes de conducta ben catòliques.
Sinònim: Bandit.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 35. Editorial Trabucaire.

Bandoler -a

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Insult. Insultar i maleir. Expressions usades com a insult», p. 635. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.