Paremiologia catalana comparada digital

Ser un barram

8 recurrències. Primera citació: 1926.

Barram

3 fonts, 1926.
Persona o animal molt menjador.
Lloc: Mallorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Barram 3». Editorial Moll.
Persona molt xerradora o que crida massa.
Equivalent en castellà: Bocachón, taravilla.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Barram 4». Editorial Moll.
F. Dona deshonesta, de mala vida.
Lloc: Barc., Sant Vicenç dels H.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «2 Barram 1». Editorial Moll.
Baliga-balaga.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Barram m.», p. 46. Edicions 62.
Bandarra.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Barram m.», p. 46. Edicions 62.
Golafre.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Barram m.», p. 46. Edicions 62.
Sinònim: Prostituta.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 36. Editorial Trabucaire.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Els noms de la prostituta», p. 235. Editorial Trabucaire.