Paremiologia catalana comparada digital

El que es fia de tothom, es fa pobre i no sap com

31 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1968.

El que es fia de tothom, es fa pobre i no sap com

6 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Fiar és un verb que en forma pronominal significa «tenir confiança en algú» i com a verb transitiu «vendre sense comprar al comptat». Jugant amb els dos sentits del mot, el refrnay avisa contra l'excés de confiança en altri i contra els préstecs.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 127. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 55. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 5. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 127. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que es fia de tothom es fa pobre i no sap com

4 fonts, 1985.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata…», p. 123. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 18. Editorial Miguel A. Salvatella.
Proverbi català.
Sant Fruitós Digital (2012): Sant Fruitós Digital «Frases/Dites». Web.

Qui es fia de tothom es fa pobre i no sap com

4 fonts, 1968.
Sinònim: Qui té mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creu.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 101. Edicions de 1984.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 144. Editorial Claret.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
D'economia. De rics i pobres.
Lloc: Sant Boi de Llobregat.
Serret i Bernús, Carles (2021): Ràdio Sant Boi. La República Santboiana. Memòria i patrimoni «Refranys i frases fetes d'una santboiana del segle XX». La República Santboiana.

Qui es fia de tothom, es fa pobre i no sap com

4 fonts, 1990.
Sinònim: Estar a l'aguait.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «206», p. 66. Garsineu Edicions.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fiar-se», p. 69. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Pobre», p. 117. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 119. Autoedició.
Equivalent en francès: Qui se fie a tout le monde, s'appauvrit sans savoir comment.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Treball: arbres i fruits», p. 79. Autoedició.

El que (o qui) es fia de tothom es fa pobre i no sap com

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 428. Edicions 62.

El que es fia de tothom / es fa pobre i no sap com

1 font, 2014.
De: Miralpeix, Jaume.
Lloc: Taradell.
Font: Revista dels Tonis (Taradell).
Correu / Vivet Miralpeix, Miquel (2014): Correu «Més refranys». Correu electrònic.

El que és fia de tothom, és fa pobre i no sap com

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.

El que es fia de tothom, es fa pobre i no sap com…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Celui qui se fie à tout le monde, devient pauvre sans savoir comment.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 61. Sport-Entraide-Amitié.

El qui es fia de tothom és pobre i no sap com

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Desconfiar per prevenir», p. 181. Institut Francesc Ribalta.

El qui es fia de tothom, es fa pobre i no sap com

1 font, 1992.
Que tot li prenen.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 183. Servei Local de Català de Tortosa.

El ric que es fia de tothom es fa pobre i no sap com

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Rics i pobres», p. 100. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Lo qui es «fie» de tothom, es fa pobre i no sap com

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 79. Edicions Salòria.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 85. Edicions Salòria.

Qui es fia de tothom / es fa pobre / i no sap com

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 69. Autoedició.

Qui es fia de tothom, es fà pobre i no sap com

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 71. AJL.