Paremiologia catalana comparada digital

Ser un bastard

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Bastard, -arda

1 font, 1926.
M. i f. Dolent; mancat de bondat, en sentit moral o material.
Dus unes sabates molt bastardes | Aquest camí és molt bastard.
Equivalent en castellà: Malo.
Lloc: Eiv.

Bastard, bastarda

1 font, 1999.
Es diu a (d')un fill o filla nats de pares no legítimament casats, i/o a (d')una persona sense un caràcter determinat, i/o a (d')una persona degenerada.