Paremiologia catalana comparada digital

Ser un bigalot

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Bigalot

2 fonts, 1926.
M. Persona desmesuradament grossa. Derivat de «biga».
Lloc: Campos.
Ajuntament de Campos (2021): Diccionari llengua amb tàperes 2. 365 mots i expressions del nostre parlar «Vocabulari», p. 10.
Persona grossera d'enteniment, beneitota o ignorant.
Lloc: Palma.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bigalot 6». Editorial Moll.