Paremiologia catalana comparada digital

Ser un bonàs

5 recurrències. Primera citació: 1967.

Bonàs

2 fonts, 1967.
Adj. Bo en excés, de bon natural.
Equivalent en alemany: Herzensgut.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Bonàs -assa», p. 145. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Bo en excés, de bon natural.
Equivalent en anglès: Good-natured.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Bonàs -assa», p. 145. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Bo en excés, de bon natural.
Equivalent en castellà: Buenazo -za, bonachón -ona.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Bonàs -assa», p. 145. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Bo en excés, de bon natural.
Equivalent en francès: Bonasse, débonnaire.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Bonàs -assa», p. 145. Enciclopèdia Catalana.
Bo, molt bo, massa bo. Senzill, que tot s'ho creu. Beneit.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bonàs», p. 220. Edicions Polígrafa.