Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

A la vora del camí i carregat? Agre

58 recurrències en 47 variants. Primera citació: 1896.

Ametller abundós, agre segur

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1046. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: Ametller abundós vora de camí, agre segur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 561. Edicions 62.

Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1126. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 561. Edicions 62.
Sàlvia (2009): Poesia infantil i juvenil «Dites populars i refranys sobre els arbres: a la fresca de la seua ombra». Web.

Carregat i vora camí, aspres són les magranes

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Fruites i verdures», p. 262. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 562. Edicions 62.

Magranera prop de camí, agre segur

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Fruites i verdures», p. 262. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 564. Edicions 62.

Ametler abundós prop d'es camí, agre segur

2 fonts, 1984.
Significa que no és fàcil que sense cost es puguin aconseguir coses d'algun valor.
Sinònim: Magraner carregat i vora camí, agres són (a València).
Equivalent en castellà: Granado cargado y del camino a la vera ¡agrias son las silleteras!
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «116 Ametler», p. 29. Institut Menorquí d'Estudis.
Si fos bo, no se'l respectaria.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Arbres. Plantes. Fruites», p. 164. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ametller abundós vora de camí, agre segur

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1046. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Ametller abundós, agre segur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 561. Edicions 62.

Carregat i vora camí? Agres són les magranes!

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 90. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Magrana», p. 101. J. Huguet Pascual, editor.

'Mal·lé abundós, / prop des camí, agre segur

1 font, 1918.
Comuns son els de versets lliures. «'Mal·lé»: ametller (Nota meva).
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys», p. 274. Institut Menorquí d'Estudis.

A la vora del camí i carregat, agre

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «20. La natura - 20.9. Fruites i verdures». Web.

A la vora del camí i carregat? Agre

1 font, 1992.
Sinònim: Ametller abundós prop del camí? Agre segur.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 898. Columna Edicions.

A la vora del camí y carregat, agre

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

A la vora del camí, agre o pinyolenc

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Dels treballs al camp i les collites», p. 60. Web.

Amal·lé abundós, / prop des camí, / agre segú

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. V.- Arbres, plantes, fruites», p. 285. Institut Menorquí d'Estudis.

Amel·ler abundós prop des camí, agre segur

1 font, 1979.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 85. Randa.

Amel·ler abundòs sol esser àgre

1 font, 1979.
Sinònim: Amel·ler abundós prop des camí, agre segur.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 79.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 85. Randa.

Amet·lèr abundòs, àgre segúr

1 font, 1979.
Sinònim: Amel·ler abundós prop des camí, agre segur.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 85.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 85. Randa.

Ametler abundós de vorera de camí

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.

Ametler abundós, agre segur

1 font, 2000.
No és fàcil que sense cost es puguin aconseguir coses d'algun valor.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ametler», p. 31. Editorial Moll.

Ametler abundós, prop del camí, agre segur

1 font, 2008.
Si no fos agre, els ametllons haurien pres el trot de mans dels vianants i sobretot dels al·lots.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.1. Arbres i arbusts. Refranys», p. 194. Editorial Moll.

Ametller abundós prop d'es camí, agre segú

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 50. Revista de Menorca.

Ametller abundós prop del camí? Agre segur

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 839», p. 410. Columna Edicions.

Ametller abundós vora camí, agre segur

1 font, 1984.
Un "risc" és tenir arran de camí o al costat del poble arbres fruiters. Tothom hi cull.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «21. L'ametller (Prunus dulcis). 21.2. Desenvolupament del fruit i collita», p. 261. Manuscrit.

Arbre fruiter, abundós vora de camí, agre segur

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Bercoquer carregàt a la vora d'un camí? Amarg o porquí

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 8. Autoedició.

Carregat i a la vora del camí, agre

1 font, 2019.
És a dir, quan alguna cosa és molt fàcil d'aconseguir, és una enredada. Aquí es fa referència als tarongers, típics de les terres de l'Ebre: si n'hi ha algun prop del camí amb moltes taronges, és senyal que no són bones, ja que en cas contrari ja no en quedarien perquè tothom qui hi passés a prop les hauria agafat.
Lloc: Campredó (Baix Ebre).
Font: Mèlic, Rosaura.
Miralta Solé, Anna (2019): Dit i fet. Estudi dels refranys i geoparemiologia «Refranys i frases fetes per municipis», p. 1. Treball de recerca.

Carregat i al camí...!, verdes!

1 font, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.

Fruiter ple a la vora del camí, o bord o agre

1 font, 2020.
Correu / Terrafeta, Rosa Maria (2020). Correu electrònic.

Magraner a la vora del camí: agre o bort

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El treball, la salut i la producció agrícola», p. 87. Xàbiga.

Magraner a vora camí, agre serà

1 font, 2020.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

Magraner carregadet i a la vora del camí; no et fies. Agre!

1 font, 1989.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, n bon rastre. Espigolar: collir les espigues que han quedat després de segar. Floc: Grapat de fils que envolten la panotxa. Palloc: Fulles de la panotxa de dacsa.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «II. Referències al món rural», p. 27. Autoedició.

Magraner carregat a la vora del camí: agre o l'amo lladre

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El treball, la salut i la producció agrícola», p. 87. Xàbiga.

Magraner carregat a la vora del camí? Agres són

1 font, 2011.
Perquè, si fossen veres, els vianants ja n'haurien donat compte.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.4. Arbres, fruits, hortalisses i altres conreus. Magranes», p. 38. Eixam Edicions.

Magraner carregat i a vora camí, agres són

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 209. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Magraner carregat i vora camí, agres són

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 158», p. 636. Columna Edicions.

Magraner carregat i vora camí... agres són i de Benaguasil. —De Benaguasil i dolces

1 font, 2010.
A la Pobla (Llavata, 508). A la qual cosa solen contestar els benaguasilers.
Lloc: Camp de Túria.
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «I. Estudi preliminar. Les paraules. D. Estructura», p. 48. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Magraner carregat y a vòra camí, agres son

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 161. Editorial Arte y Letras.

Magraner ple a la vora del camí

1 font, 2011.
Senyal de que és bord i no aprofita.
Mas i Castanyer, Francesc (2011): Amics arbres, arbres amics «Per l'octubre la magrana madura - http://amicsarbres.blogspot.com/2011/10/per-loctubre-la-magrana-madura.html». Web.

Magraner ple a la vora del camí: bord

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.

Magraner ple, dolç i a la vora de cami, xiula-li

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 134. Edicions Tívoli.

Magraner ple, dolç i, a vora camí, xiula-li

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 156. Editorial l'Esquer.

Magraner vora camí, agre serà

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 107. Editorial Sargantana.

Magraner vora cami, no pot ser fi

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 100. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Magranera prop del camí, agra segur

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 37. Editorial Joventut.

Mangraner carregat / i vora camí, / agres són / i de Benaguasil

1 font, 2010.
Els de la Pobla critiquen la gasiveria dels benaguasilers, l'afany de voler-ho aprofitar tot, fins i tot les magranes agres. Sobre l'avarícia dels benaguasilers v. 8. De: LP.
Lloc: Camp de Túria.
Font: Historia de la Pobla, 508.
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Benaguasil», p. 120. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Mangraner carregat i a vora camí: agres són

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 14. Anubar Ediciones.

Mangraner vora camí / i ple de mangranes, / agres són

1 font, 2010.
Recull una dita semblant, sense aplicar-la a Benaguasil. El magraner és un arbre que apareix en diversos tòpics del Camp de Túria (v. 15, 202, 212 i 213). Fins i tot per la seua corona, el color roig, l'agror o dolçor i els granets comestibles, té una certa aparença màgica. Josep Duran diu que el magraner deu ser una planta antiquíssima a Llíria ja que en algun vas ibèric del segle IV abans de Crist, aparegut a Sant Miquel, ja s'hi veien magranes pintades (segueix a l'original). De: JD.
Font: Perfiles, 244.
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Benaguasil», p. 120. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Un mangraner / al costat del camí, / ben carregat, / agre o amarg

1 font, 1998.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Setembre 1998». Web.