Paremiologia catalana comparada digital

Ser un bou

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1987.

Bou

3 fonts, 1997.
Tossut, obstinat.
És molt bou: quan fica la banya a un lloc, no hi ha manera de fer-lo canviar de pensament.
Sinònim: V. Ser més tossut que un bou.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «1. Adjectius», p. 23. Autoedició.
Persona alta i grassa.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Bou m.», p. 60. Edicions 62.
Persona tossuda.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Bou m.», p. 60. Edicions 62.
Es diu a (d')una persona alta i grassa.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 42. Editorial Trabucaire.

Ser un bou

2 fonts, 1987.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà E. Constitució. Constitució del cos. Fortalesa», p. 427. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 131. Editorial l'Esquer.

Ser un bouet

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà E. Constitució. Constitució del cos. Fortalesa», p. 427. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.