M. fam. Baladrer. 1.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Bramayre», p. 237. Hermanos Espasa, Editores.
Ser un bramaire
1 recurrència. Primera citació: 1864.
Bramayre
1 font, 1864.
M. fam. Baladrer. 1.