Paremiologia catalana comparada digital

Ser un brivó

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Brivó -ona

1 font, 1997.
Persona que va a la briva.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Brivó -ona m. i f.», p. 62. Edicions 62.
Malvat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Brivó -ona m. i f.», p. 62. Edicions 62.

Brivó, brivona

1 font, 1999.
Sinònim: Brivall.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 42. Editorial Trabucaire.