Paremiologia catalana comparada digital

Ser un brutis

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Brutis

2 fonts, 1926.
M. i f. Persona bruta de cos, de vestir o d'obrar.
Aquest criat és un brutis | Just ets En Brutis!
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Brutis». Editorial Moll.
Persona bruta de cos, vestir i obrar.
Sinònim: Brutoll.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Font: DCVB.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules II. Brutoll», p. 279. Brau Edicions.