Paremiologia catalana comparada digital

Ser un budell

4 recurrències. Primera citació: 1997.

Budell

3 fonts, 1997.
Persona xafardera, budellera, portadora de notícies que pretenen indisposar.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. B. Budell», p. 33. Autoedició.
Persona immoral, deshonesta.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Budell m.», p. 63. Edicions 62.
Es diu a (d')una persona deshonesta, immoral.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 43. Editorial Trabucaire.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Els noms de la prostituta», p. 235. Editorial Trabucaire.