Paremiologia catalana comparada digital

Esclafir a riure

50 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1803.

Esclafir a riure

10 fonts, 1910.
Posar-se a riure sobtadament.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Dites», p. 392. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Soltar la risa.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 99. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Ponerse a reir.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 107. Editorial Diàfora.
Equivalent en castellà: Ponerse a reír.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 239. Editorial Diàfora.
Riure fort, d'una manera sorollosa.
En veure'l sortir disfressat d'aquella manera, vam esclafir a riure / De cop i volta va esclatar a riure sense que ningú sabés per què.
Sinònim: Esclafir en una gran riallada, esclafir una rialla, riure per les butxaques.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Riure». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Margaret eeclafí a riure i digué: ─Mira, al final això resultarà ser millor que el debat mateix.
Forster, E. M. (1910): Howards End «XV», p. 128. L'Avui / El Punt Avui.
─No el deixa pair ─va dir mumare, i va esclafir a riure.
Lloc: Mallorca.
Oliver, Maria Antònia (1992): Joana E. «II», p. 34. L'Avui / El Punt Avui.
Posar-se a riure.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. E. Conjugacions vàries», p. 69. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
I totes dues esclafiren a riure.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «La novel·la de l'hora violeta. Juliol de 1936», p. 132. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Última hora», p. 212. Edicions Víctor.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 69. Tàndem Edicions.

Esclafir el riure

2 fonts, 2004.
Posar-se a riure d'una manera sorollosa.
Quan en Jaume va acabar d'explicar l'acudit va esclafir el riure de la gent.
Sinònim: Esclafir una rialla, esclafir en una gran riallada, esclafir a riure.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Riure». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Davant la vessada del conferenciant no va poder més i va esclafir a riure.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 164. Llibres de l'Index, S.A.

Esclafir una rialla

2 fonts, 1981.
Posar-se a riure.
Després de fer el comentari va esclafir una rialla.
Sinònim: Esclafir el riure, esclafir en una gran riallada, esclafir a riure.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Riure». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Instintivament, Hermes aixecà el braç buscant l'ala del barret per adreçar-lo i el cap que se'l mirava va esclafir una rialla.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «Jocs de caps», p. 15. Edicions de la Magrana.

Esclatar a riure

2 fonts, 2014.
Després es va mirar el petit ratolí de dalt a baix… i va esclatar a riure.
Antoja, Joan; Matas, Anna M.; Oriol, Joan (2018): Bestial! Cultura popular, refranys i frases fetes… molt animals «Ratolí (i rata). El lleó i el ratolí (faula)», p. 80. Cossetània Edicions.
La broma era feta expressamenty per convidar l'auditori a esclatar a riure.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 164. Llibres de l'Index, S.A.

Esclatar-se de riure

2 fonts, 2000.
Riure desmesuradament.
Sinònim: Rebentar-se de riure| Desfer-se de riure | Pixar-se de riure | Morir-se de riure.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Riure», p. 171. Editorial Moll.
Riure molt o d'una manera exagerada.
Sinònim: Trencar-se de riure | Petar-se de riure | Esqueixar-se de riure | Rebentar-se de riure | Cruixir-se de riure | Pixar-se de riure | Morir-se de riure.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Riure», p. 403. Llibres de l'Index, S.A.

Esclatarse de ríurer

2 fonts, 1803.
Sinònim: V. Rebentarse de ríurer.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Esclatarse de ríurer», p. 326.
Sinònim: V. Reventarse de ríurer.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ríurer», p. 292.
Fr. Reventarse de ríurer.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Esclatarse», p. 855. Impremta de Josep Torner.

Esclafir a riure (o a plorar)

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Ponerse a reír (o a llorar), soltar el trapo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 99. Editorial Pòrtic.

Esclafir a riure [o plorar]

1 font, 2008.
Posar-se a riure o a plorar d'una manera sorollosa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Esclafir el riure (o una rialla, o el plor, etc.) o esclafir a riure (o plorar)

1 font, 2000.
Posar-se a riure o plorar d'una manera sorollosa.
Equivalent en castellà: (a riure) Echarse a reír | Romper a reír | (a plorar) Echarse a llorar | Romper a llorar | Prorrumpir en llanto (o en sollozos) | Soltar el trapo (fam.).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Esclafir», p. 106. Enciclopèdia Catalana.

Esclafir èl ríurer

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Soltar la risa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ríurer», p. 292.
Equivalent en llatí: In risum prorumpere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ríurer», p. 292.

Esclafir èl ríurer, èl plor

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Soltar, romper la risa, el llanto.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Esclafir», p. 326.
Equivalent en llatí: In risum, in fletum prorumpere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Esclafir», p. 326.

Esclafir en riaies

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. E», p. 216. Consell de Mallorca.

Esclafir en rialles

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Esclafir en una gran riallada

1 font, 2004.
Posar-se a riure d'una manera sorollosa.
Després de sentir aquell acudit va esclafir en una gran riallada.
Sinònim: Esclafir una rialla, esclafir a riure, esclafir el riure.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Riure». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Esclafir la rialla

1 font, 1968.
Escapar el riure o el plor.
Lloc: Martorell, Sora, Ripoll.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esclafir 1», p. 181. Edicions Polígrafa.
Esclatar a riure.
Lloc: Falset.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esclafir la rialla», p. 180. Edicions Polígrafa.

Esclafir lo ríurer

1 font, 1839.
Fr. Comensar á ríurer ab mòlt ímpetu y sòròll.
Equivalent en castellà: Soltar, romper la risa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Esclafir», p. 855. Impremta de Josep Torner.
Fr. Comensar á ríurer ab mòlt ímpetu y sòròll.
Equivalent en francès: Éclater de rire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Esclafir», p. 855. Impremta de Josep Torner.
Fr. Comensar á ríurer ab mòlt ímpetu y sòròll.
Equivalent en italià: Sganasciar, smascellar delle risa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Esclafir», p. 855. Impremta de Josep Torner.
Fr. Comensar á ríurer ab mòlt ímpetu y sòròll.
Equivalent en llatí: In cacchinnos prorumpere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Esclafir», p. 855. Impremta de Josep Torner.
Fr. Comensar á ríurer de una manèra que se fa sentir.
Equivalent en castellà: Soltar al risa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ríurer», p. 712. Impremta de Josep Torner.
Fr. Comensar á ríurer de una manèra que se fa sentir.
Equivalent en francès: Faire des éclats de rire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ríurer», p. 712. Impremta de Josep Torner.
Fr. Comensar á ríurer de una manèra que se fa sentir.
Equivalent en italià: Ghinazzare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ríurer», p. 712. Impremta de Josep Torner.
Fr. Comensar á ríurer de una manèra que se fa sentir.
Equivalent en llatí: In risum prorumpere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ríurer», p. 712. Impremta de Josep Torner.

Esclafir o esclatar de rialles o de riure

1 font, 1999.
Riure desmesuradament.
Sinònim: Cruixir-se de rialles o de riure | Rebentar-se o morir-se de riure | Esbutzar-se de riure | Omplir un barret de rialles | Pixar-se de riure | Riure pes colzos | Riure pes ses butxaques | Fer un panxó de riure.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie A. Riure», p. 118. Hora Nova.

Esclafir ò esclatar la rialla

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Soltar la risa, la carcajada ò el trapo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. E», p. 171. Imp. de J. Horta.

Esclafir-se de riure

1 font, 1979.
Riure fort, sorollosament.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «rialles, riure, riure's», p. 126. Editorial Millà.

Esclafit de rialles

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Explosión de risa.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 99. Editorial Pòrtic.

Esclafit de ríurer

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Carcajada.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Esclafit», p. 326.
Equivalent en llatí: Cachinnus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Esclafit», p. 326.

Esclatar de riure

1 font, 1999.
Riure molt, amb gran intensitat.
Sinònim: Fer ull de rialles | Esbutzar-se de riure.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie A. Gest», p. 103. Hora Nova.

Esclatar en rialles

1 font, 1990.
L'Adrià va esclatar en rialles, aquell riure nerviós i vibràtil qure a mi em treia de polleguera.
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 4», p. 104. L'Avui / El Punt Avui.