Paremiologia catalana comparada digital

Ser un bufó

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1997.

Bufó

2 fonts, 1997.
M. hist. Individu, generalment amb alguna deformitat física, que a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Equivalent en alemany: Hofnarr.
M. hist. Individu, generalment amb alguna deformitat física, que a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Equivalent en anglès: Fool, jester.
M. hist. Individu, generalment amb alguna deformitat física, que a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Equivalent en castellà: Bufón.
M. hist. Individu, generalment amb alguna deformitat física, que a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Equivalent en francès: Bouffon.
Es diu de les persones que van de riques, o ho són i ho mostren.
Sinònim: Bufat | Bufaner | Flatós | Bufanúvols | Bufacaldos.

Bufó -ona

1 font, 1997.
Bonic.
Adulador.

Bufó del rei

1 font, 1997.
Adulador.