Paremiologia catalana comparada digital

Ser un cabrit

6 recurrències. Primera citació: 1926.

Cabrit

4 fonts, 1926.
Persona díscola, indòcil, de poca fermesa moral. Especialment, client de prostituta.
Equivalent en castellà: Cabrito.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cabrit 8». Editorial Moll.
És clar que li podríeu dir ruc, tòtil, gamarús, capsigrany, porc, gos, gallina, cabrit… Però no cal. Simplement, responeu-li: «I un be negre!».
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Ras i curt - Empipats com una mona: les animalades del català - https://www.vilaweb.cat/noticies/empipats-com-una-mona-animalades-catala/». Vilaweb.
Putero.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cabrit m.», p. 69. Edicions 62.
Cabró, molt usat com a insult.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cabrit m.», p. 69. Edicions 62.
Sinònim: Cabró | Cornut | Putero.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 46. Editorial Trabucaire.
Penis.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Sexe masculí», p. 183. Editorial Trabucaire.