Paremiologia catalana comparada digital

Ser un cagaire

4 recurrències. Primera citació: 1967.

Cagaire

4 fonts, 1967.
Home renegaire, que sempre té una blasfèmia a la boca.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cagaire», p. 45. Edicions Polígrafa.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
Es diu a (d')una persona que caga molt, o sovint, i/o a (d')una persona renegaire.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 47. Editorial Trabucaire.