Paremiologia catalana comparada digital

Ser un cagarret

4 recurrències. Primera citació: 1985.

Cagarret

4 fonts, 1985.
Covard, pusil·lànime. Malnom de l'Ampolla.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. C. Cagarret», p. 35. Autoedició.
Persona menuda i entonada.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Cagarret», p. 49. Editorial Pòrtic.
Persona poc important i presumida.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cagarret m.», p. 73. Edicions 62.
Es diu a (d')una persona presumida sense cap base que ho pugui mig justificar.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 48. Editorial Trabucaire.