Paremiologia catalana comparada digital

Ser un caguerri

14 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Cagarri

5 fonts, 1926.
Covard.
Lloc: Calp, Biar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cagarri». Editorial Moll.
Però potser és en els significats figurats on els nostres avantpassats foren més creatius a l'hora d'inventar mots d'aquest àmbit. Entre els composts o derivats de cagar, molts són referits a la covardia. Totes aquestes paraules són, segons l'Alcover-Moll, sinònims col·loquials de covard o de pusil·lànime.
Sinònim: Covard.
Font: DCVB.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «Cagadubtes, cagacalces i cagaelàstics: l'escatologia en la llengua - https://www.vilaweb.cat/noticies/cagadubtes-cagacalces-i-cagaelastics-lescatologia-en-la-llengua/». Vilaweb.
Persona temorosa, que s'espanta fàcilment.
Sinònim: Poregós | Poreguita | Temoric | Porega | Poregueta | Cagarrita.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «C», p. 70. Juli Jordà Mulet.
Sinònim: Pusil·lànime.
Martín Lloret, Míriam (2023): La tarda de Catalunya Ràdio «Cagadimonis, cagadeus, cagasucs… la «riquesa» escatològica del català». Catalunya Ràdio.
Sinònim: Cagacalces.
Lloc: Calp, Biar.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 49. Editorial Trabucaire.

Caguerri

5 fonts, 1926.
Adj. Covard.
Lloc: Benialí, Benilloba.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caguerri». Editorial Moll.
I els covards més aviat susciten insults de caràcter escatològic: cagacalces, cagat, calçasses, bragasses, cagalló, caguerri, caguetes, cagarina, cagabandúrries, pixafreda.
Badia i Pujol, Jordi (2021). Vilaweb.
Però potser és en els significats figurats on els nostres avantpassats foren més creatius a l'hora d'inventar mots d'aquest àmbit. Entre els composts o derivats de cagar, molts són referits a la covardia. Totes aquestes paraules són, segons l'Alcover-Moll, sinònims col·loquials de covard o de pusil·lànime.
Sinònim: Covard.
Font: DCVB.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «Cagadubtes, cagacalces i cagaelàstics: l'escatologia en la llengua - https://www.vilaweb.cat/noticies/cagadubtes-cagacalces-i-cagaelastics-lescatologia-en-la-llengua/». Vilaweb.
Cagacalces, covard, poruc.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Caguerri m.», p. 73. Edicions 62.
Covard, poruc.
Sinònim: Cagacalces.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 49. Editorial Trabucaire.

Caguerris

2 fonts, 1926.
M. Noi o home insignificant, que no serveix, encara que vulga aparentar caràcter.
Aquest caguerris té una xètxera que no és de dir.
Lloc: Empordà, Mallorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caguerris». Editorial Moll.
Es diu a (d')un noi o d'un home de poc pes que vol aparentar tenir caràcter.
Lloc: Empordà, Mallorca.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 49. Editorial Trabucaire.

Caguerrí

1 font, 1967.
Covard.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caguerrí 2», p. 48. Edicions Polígrafa.

Ser un cagarri

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 64. Edicions Víctor.