Paremiologia catalana comparada digital

Ser un camanduler

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1997.

Camanduler

1 font, 2021.
Equivalent en castellà: Tardón.
Badia i Pujol, Jordi (2021): «https://twitter.com/jbadia16/status/1458924285679050754». Twitter.

Camanduler -ra

1 font, 1997.
Persona que fa o diu camàndules.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Camanduler -ra m. o f.», p. 77. Edicions 62.
Exagerat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Camanduler -ra m. o f.», p. 77. Edicions 62.

Camanduler, camandulera

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que diu coses inoportunes, falòrnies.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 50. Editorial Trabucaire.