Paremiologia catalana comparada digital

Ser un carcàs

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Carcassa

2 fonts, 1926.
F. Cosa o persona vella, atrotinada, que ja no serveix.
Animant ab sos alegres tons l'impressió de la carcassa, Pons Auca 243 | Com redimontri s'havia embarcat amb aquella carcassa?, Ruyra Parada 76.
Equivalent en castellà: Vejestorio.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Carcassa 4». Editorial Moll.
Es diu a (d')una persona vella i atrotinada, de la qual es veu sobretot l'ossada.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 57. Editorial Trabucaire.

Carcàs

1 font, 2018.
Persona d'edat avançada, desmillorada, plena de xacres.
Sinònim: Arrossinat | Vell carcàs | Gueto.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. La salut», p. 383. Editorial Gregal.

Carcàs, carcassa

1 font, 1999.
És una escopinada. Es diu a (d')una persona vella i inútil, dels solters vells.
Lloc: Empordà.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 57. Editorial Trabucaire.