Paremiologia catalana comparada digital

Ser un cardo

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Cardo

1 font, 1997.
Persona lletja o que va excessivament pintada; careto.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cardo m.», p. 87. Edicions 62.
Persona de tracte difícil, esquerpa.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cardo m.», p. 87. Edicions 62.

Cardo (cast.)

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona lletja, desagradable i/o difícil.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 57. Editorial Trabucaire.