Paremiologia catalana comparada digital

Ser un carranc

3 recurrències. Primera citació: 1926.

Carranc

2 fonts, 1926.
M. Coix, que camina de tort de tort.
Lloc: Barc., Ribera del Sió.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «2 Carranc 2». Editorial Moll.
Coix, que ranqueja.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carranc 2», p. 248. Edicions Polígrafa.
Atuït, xacrós.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carranc 3», p. 248. Edicions Polígrafa.