Paremiologia catalana comparada digital

Ser un carrau

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Carrau

2 fonts, 1926.
M. Persona molt xerradora, que sempre la senten garlar.
Equivalent en castellà: Cotorra.
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Carrau 4». Editorial Moll.
Persona que no calla.
Lloc: Maldà.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.