Paremiologia catalana comparada digital

Ser un carretó

3 recurrències. Primera citació: 1926.

Carretó

2 fonts, 1926.
Dona abandonada, de mal viure.
Lloc: Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Carretó 5». Editorial Moll.
Es diu a (d')una persona feixuga (com un carretó), lenta, gandula.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 57. Editorial Trabucaire.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. El coit», p. 241. Editorial Trabucaire.