Adj. m. i f. Dit de la persona que té por del perill.
És un covard. | No ens mostrem tan covards.
Equivalent en alemany: Feig(e) (adj.); Feiling (m.).
Adj. m. i f. Dit de la persona que té por del perill.
És un covard. | No ens mostrem tan covards.
Equivalent en anglès: Cowardly (adj.); coward (m. f.).
Adj. m. i f. Dit de la persona que té por del perill.
És un covard. | No ens mostrem tan covards.
Equivalent en castellà: Cobarde.
Adj. m. i f. Dit de la persona que té por del perill.
És un covard. | No ens mostrem tan covards.
Equivalent en francès: Couard -arde, lâche, poltron -onne.
Qualificatius. Si no gosa afrontar el més petit perill.
Covard, covarda
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que manca de coratge; el mot prové de «coa», antiga forma de «cua», perquè l'animal poruc (el gos, per exemple), fuig amb la cua entre les cames. Possiblement format per imitació del francès «couard», de l'antiga forma «coe» de «queue».