Paremiologia catalana comparada digital

Ser un covard

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1969.

Covard

2 fonts, 1969.
50 Insults mítics d'en Vegeta.
Qualificatius. Si no gosa afrontar el més petit perill.

Covard, covarda

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que manca de coratge; el mot prové de «coa», antiga forma de «cua», perquè l'animal poruc (el gos, per exemple), fuig amb la cua entre les cames. Possiblement format per imitació del francès «couard», de l'antiga forma «coe» de «queue».
Equivalent en francès: Couard.