I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Ser un cràpula
11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1967.
Cràpula
6 fonts, 1967.
Home embriac; donatr als plaers de la taula; llibertí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Fantasma | Chuleta.
Ella solucionaria l'assumpte, no per ell sinó per estalviar patiments i vergonya a la filla, pobra Adelina, que havia d'ignorar la mena de cràpula —cràpula inútil— amb qui estava casada.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
[…] la religiosa, despullada del misteri incitant dls hàbits sota els quals el desig del cràpula imaginava encisos embogidors, va revelar-se escanyolida d'anques.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Llibertí.
Normalment embriaguesa, i per extensió disbauxa. Dit a (d')un home que viu en la disbauxa i que fa malifetes. El mot prové del grec «kraipálè» a través del llatí «crapula», borratxera.
Ser un cràpula
2 fonts, 2007.
Sinònim: V. Ser una mala bèstia.
Equivalent en castellà: Ser de mala calaña | Ser el garbanzo negro de la família | Ser un mal sujeto | ¡Vaya pandilla!
Sinònim: Ser un mal cap (o un malgastador) | Tenir les mans foradades (o la butxaca foradada).
Ara em fotria una figueta de setze anys, va dir el Jordi mentre s'acariciava la barbeta. «Ets un cràpula», va replicar el Marià. «Aquestes paraules tan estrambòtiques te les inventes tu quan vas col·locat o les busques al diccionari per sorprendre'm?».
Lloc: Garrigues.
Ésser un cràpula
1 font, 2004.
(Ésser una) persona que viu en la disbauxa.
El teu fill és un cràpula: no estudia, tampoc no treballa i surt de festa cada nit.
Sinònim: Ésser un pendó (algú), ésser un calavera.