Paremiologia catalana comparada digital

Ser (un) disminuït

4 recurrències. Primera citació: 1997.

Disminuït

1 font, 1997.
M. i f. Persona restringida en les facultats físiques o mentals.
Un disminuït físic, mental.
Equivalent en alemany: Behinderte -r.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Disminuït -ida», p. 368. Enciclopèdia Catalana.
M. i f. Persona restringida en les facultats físiques o mentals.
Un disminuït físic, mental.
Equivalent en anglès: Disabled person, handiccaped person.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Disminuït -ida», p. 368. Enciclopèdia Catalana.
M. i f. Persona restringida en les facultats físiques o mentals.
Un disminuït físic, mental.
Equivalent en castellà: Disminuido -da.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Disminuït -ida», p. 368. Enciclopèdia Catalana.
M. i f. Persona restringida en les facultats físiques o mentals.
Un disminuït físic, mental.
Equivalent en francès: Handicapé -ée.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Disminuït -ida», p. 368. Enciclopèdia Catalana.