Adúlter.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Drut 1», p. 243. Edicions Polígrafa.
Ser un drut
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1968.
Drut
1 font, 1968.
Adúlter.
Amic, amant; el qui cobeja o es gaudeix de la muller d'altri.
Drut, druda
1 font, 1999.
Antigament concubí, concubina; es deia a (d')un home o a (d')una dona que cometien adulteri. És un mot gòtic.