Paremiologia catalana comparada digital

Ser un egoista

6 recurrències. Primera citació: 1864.

Egoista

2 fonts, 1864.
Adj. m. i f. Que peca d'egoisme.
Els poderosos solen ésser egoistes. | És un egoista: només procura per ell!
Equivalent en alemany: Egoistisch, selbstüchtig; Egoist -in (m. f.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Egoista», p. 393. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Que peca d'egoisme.
Els poderosos solen ésser egoistes. | És un egoista: només procura per ell!
Equivalent en anglès: Selfish, egoistic (adj.); selfish person (m. f.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Egoista», p. 393. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Que peca d'egoisme.
Els poderosos solen ésser egoistes. | És un egoista: només procura per ell!
Equivalent en castellà: Egoísta.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Egoista», p. 393. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Que peca d'egoisme.
Els poderosos solen ésser egoistes. | És un egoista: només procura per ell!
Equivalent en francès: Égoïste.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Egoista», p. 393. Enciclopèdia Catalana.
M. Qui sols cuyda de sòn profit y conveniéncia.
Equivalent en castellà: Egoista.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Egoista», p. 603. Hermanos Espasa, Editores.
M. Qui sols cuyda de sòn profit y conveniéncia.
Equivalent en llatí: Qui ad suum commodum omnia refert.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Egoista», p. 603. Hermanos Espasa, Editores.