Paremiologia catalana comparada digital

Ser un escagarniu

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Escagarniu

1 font, 1926.
Caganiu; l'infant més petit d'una família.
Lloc: Arbeca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escagarniu 1». Editorial Moll.
Nen petit i eixerit.
Ai, quin escagarniu més bonic! (Falset).
Equivalent en castellà: Arrapiezo.
Lloc: Falset.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escagarniu 2». Editorial Moll.