Paremiologia catalana comparada digital

Ser un espinguet

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Espinguet

2 fonts, 1926.
M. Persona i especialment dona que crida molt i amb veu estrident.
Lloc: Empordà, Barc., Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Espinguet 2». Editorial Moll.
Nen petit que és un esmolet, que és molt espavilat.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Paraules en desús o mal dites. E», p. 54. Amics de Tous.