És el nom donat al qui ocupa la plaça d'un vaguista.
Ser un esquirol
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1968.
Esquirol
3 fonts, 1968.
Insults.
Es diu a (d')un treballador que accepta de substituir els que fan vaga.
Ser un esquirol
2 fonts, 1987.
Aplicat als obrers que reemplacen a altres que estan de vaga. Ve de quan en ocasió d'una vaga a Manlleu, el segle passat, hi anaren obrers de l'Esquirol (Santa Maria de Corcó) a substituir els vaguistes. El mot ha traspassat les fronteres.
Perquè en una llarga vaga del tèxtil a Manlleu a principis de la industrialització fou trencada amb gent vinguda de l'Esquirol, un poble no lluny de la muntanya de Montserrat.
Com "pesseta" o "cap i cua", esquirol fou pres pel castellà quan en català es designà així a un trencavagues.
Sinònim: Ser un trencavagues.