Paremiologia catalana comparada digital

Ser un falinfaina

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Falinfaina

4 fonts, 1926.
M. i f. Baliga-balaga.
Era més falimfaina que un cadell, Sagarra Comte 130.
Lloc: Plana de Vic.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Falinfaina». Editorial Moll.
Informals i eixelebrats.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://twitter.com/jbadia16/status/1752457913107665012». Twitter.
Una persona baliga-balaga; cap buit.
Btvllengua (2025): Betevé «D'insults en català n'hi ha un fotimer: gaudeix del nostre lèxic ofensiu - https://beteve.cat/cultura/insults-catala-originals-alternatives-castella/». Barcelona Televisió (Betevé).
Baliga-balaga; tarit-tarot; taral·lirot: la persona de poc seny.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Falinfaina», p. 25. Edicions Polígrafa.

Falingaina

1 font, 1926.
F. Concubina.
Lloc: Rosselló.
Font: Aguiló Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Falingaina». Editorial Moll.