Paremiologia catalana comparada digital

Ser un filisteu

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1968.

Filisteu

2 fonts, 1968.
M. i f. Persona que no aprecia els sentiments i les aspiracions més nobles de la humanitat i només té en compte els interessos materials. (els filisteus eren uns individus d'un dels cinc «pobles de la mar» que intentaren d'envair Egipte el 1175 aC i que ocuparen la regió costanera de Palestina.
Equivalent en alemany: Spieber(in).
M. i f. Persona que no aprecia els sentiments i les aspiracions més nobles de la humanitat i només té en compte els interessos materials. (els filisteus eren uns individus d'un dels cinc «pobles de la mar» que intentaren d'envair Egipte el 1175 aC i que ocuparen la regió costanera de Palestina.
Equivalent en anglès: Philistine.
M. i f. Persona que no aprecia els sentiments i les aspiracions més nobles de la humanitat i només té en compte els interessos materials. (els filisteus eren uns individus d'un dels cinc «pobles de la mar» que intentaren d'envair Egipte el 1175 aC i que ocuparen la regió costanera de Palestina.
Equivalent en castellà: Filisteo -a.
M. i f. Persona que no aprecia els sentiments i les aspiracions més nobles de la humanitat i només té en compte els interessos materials. (els filisteus eren uns individus d'un dels cinc «pobles de la mar» que intentaren d'envair Egipte el 1175 aC i que ocuparen la regió costanera de Palestina.
Equivalent en francès: Philistin (m.).
Vulgar.
Faltat d'idealitat.
Home alt i gros.

Filisteu, filistea

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que no té en compte els sentiments nobles i les grans aspiracions i només és sensible als interessos materials.