Paremiologia catalana comparada digital

Ser un flàvio

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Flàvia

2 fonts, 1926.
Dona o noia, en sentit una mica burlesc o despectiu.
Lloc: Empordà, Vallès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Flàvia». Editorial Moll.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Els noms de la prostituta», p. 236. Editorial Trabucaire.

Flàvio

1 font, 1968.
Individu de conducta dubtosa.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Flàvio 1», p. 167. Edicions Polígrafa.
Subjecte menyspreable, molt murri o gandul, vulgar, És mot familiar.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Flàvio 2», p. 167. Edicions Polígrafa.