Paremiologia catalana comparada digital

Ser un flàvio

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1968.

Flàvia

1 font, 1999.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Els noms de la prostituta», p. 236. Editorial Trabucaire.

Flàvio

1 font, 1968.
Individu de conducta dubtosa.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Flàvio 1», p. 167. Edicions Polígrafa.
Subjecte menyspreable, molt murri o gandul, vulgar, És mot familiar.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Flàvio 2», p. 167. Edicions Polígrafa.