Paremiologia catalana comparada digital

Si no vols que se sàpiga, no ho facis

43 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1883.

El que no vulgues que se sàpiga, no ho digues

3 fonts, 1987.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 237. Manuscrit.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 1260», p. 886. Columna Edicions.
Sinònim: El que no vulgues que se sàpiga, no ho faces.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 27. Editorial l'Esquer.

En Joan Xafis, si no vols que la diguin no la facis

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 96. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 542. Edicions 62.

Lo que no vols que se sápiga, no ho digues

2 fonts, 1898.
De: Séneca.
Equivalent en llatí: Quod tácitum esse volis némini dixeris.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
«Quod tacitum esse velis nemini dixeris», va escriure Séneca.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 73. Editorial Rourich.

Si no vols que una cosa se sàpia, no la faces

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 379. Web.
Tot el que es fa modifica la realitat del moment i més prompte o més tard algú ho descobreix.
Equivalent en castellà: Todo lo que se hace se sabe.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 384. Web.
Adverteix que per més precaució que es pose, tot acaba sabent-se més tard o més prompte.
Equivalent en castellà: Similar: De lo contado come el lobo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 512. Web.

Allò que no vullgues que se sàpiga, no ho digues

1 font, 1989.
Malgrat que es diu pensa molt i parla poc; relacionades amb el xarrar… A cabassos.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 118. Autoedició.

El que no vulgues que se sàpia, / no ho digues o no ho faces

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 114. Editorial Sargantana.

El que no vulgues que se sàpiga, no ho faces

1 font, 1987.
Sinònim: El que no vulgues que se sàpiga, no ho digues.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 27. Editorial l'Esquer.

El que no vulguis que es sàpiga, / no ho diguis

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Ce que tu ne voudras pas que l'on sache, / ne le dis pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 402. Robert Morel Editeur.

El que no vulguis que se sàpiga, no ho diguis

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 175. Museu de Vilafranca.

El que no vullgues que se sàpiga, no ho faces

1 font, 2010.
Lloc: Alaquàs (Horta Sud).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lo que no vulgas que's sápiga no ho digas

1 font, 1883.
Sinònim: En la boca del discret fins lo públich es segret.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 28. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Lo que no vulgues que es sàpiga no ho digues ni ho facis

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sapiguer», p. 55. Edicions Polígrafa.

Lo que no vulgues que sàpien, no ho digues. / Me guardarás un secreto, amigo? Mejor me lo guardarás si no te lo digo

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Lo que no vulguis que se sàpiga, no ho diguis

1 font, 2008.
Guarda-ho per tu.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 466. Editorial Moll.

Lo que no vullas se sápia, no ho digas ó no ho fassas

1 font, 1912.
Voler.
Equivalent en italià: Chi vuole un segreto conservare, non lo deve ad alcun manifestare.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 218. Web.

Lo que no vulles se sapia no ho digas

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «V», p. 51. Manuscrit.

Lo que no vullgues que se sàbiga no ho faigues

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 49 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

Lo que no vullgues que se sàpia no heu faces

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 11. Anubar Ediciones.

Lo que no vullgues que se sapia, no ho digues

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 97. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Lo que no vullgues que se sapia, no ho digues o no ho faces

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 156. Editorial Arte y Letras.

Si no vòls qu'es sapia la còsa, no la digues

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 272. Editorial Arte y Letras.

Si no vols que es sàpia la cosa, no la digues

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 316. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Si no vols que es sàpiga no ho facis

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1155. Editorial Selecta-Catalonia.

Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

1 font, 1993.
Es diu perquè allò que sap més d'un, deixa de ser secret. Vegi's n. 746, 747, 2557 i 2558.
Equivalent en castellà: Lo que no quieras que se sepa, no lo digas.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2543 Sapin (Sàpiguen)», p. 343. Institut Menorquí d'Estudis.

Si no vols que hom ho sàpiga, no ho faces

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 204», p. 76. Columna Edicions.

Si no vols que hu sapin / no hu diguis

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mitjorn Gran (Menorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/253/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Si no vols que sapien una cosa, no la digues

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «S», p. 51. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Si no vols que se sapia la cosa no la digas

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 15. Manuscrit.

Si no vols que se sàpie no ho digues

1 font, 1995.
Font: BM, FX, G, ME, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 62. Instituto de Estudios Turolenses.

Si no vols que se sàpiga la cosa, no la digues

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cosa», p. 237. Edicions Polígrafa.

Si no vols que se sàpiga la cosa, no la diguis

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: El mejor secreto es el que queda encubierto.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. S», p. 835. Antoni López, Editor.

Si no vols que se sàpiga la cosa, no la diguis ni a l'esposa

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 48. Pagès Editors.

Si no vols que se sàpiga no ho facis

1 font, 2010.
Proverbi xinès.
Reivindica, passa a l'acció.
(2010).

Si no vols que se sàpiga una cosa, no la digues

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3458», p. 301. Columna Edicions.

Si no vols que se sàpiga, no ho facis

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La discreció», p. 111. Pagès Editors.

Si no vols que se sàpigue, no ho faces

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.