Paremiologia catalana comparada digital

Ser un fulano

4 recurrències. Primera citació: 1864.

Fulano

3 fonts, 1864.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. B. Gent. Gent. Reunió, colla, congregació de gent. Persona indeterminada», p. 561. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Persona indeterminada i conseidarada despectivament. Amant.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. F. Fulano», p. 54. Autoedició.
Adj. Veu que supleix lo nom de tota persona.
Equivalent en castellà: Fulano.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fulano, a», p. 782. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Veu que supleix lo nom de tota persona.
Equivalent en llatí: Quidam, aliquis, unus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fulano, a», p. 782. Hermanos Espasa, Editores.