Paremiologia catalana comparada digital

Ser un galluf

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Gallufa

2 fonts, 1926.
F. Dona de poc seny.
Suposat que vos he retreta… sa conversa d'aquelles dues gallufes, Alcover Cont. 325.
Lloc: Manacor, Algaida.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gallufa 3». Editorial Moll.
Es diu a (d')una dona poc assenyada.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «G», p. 93. Editorial Trabucaire.

Galluf

1 font, 1969.
El qui diu mentides.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Galluf 1», p. 35. Edicions Polígrafa.
El qui xerra més del compte.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Galluf 2», p. 35. Edicions Polígrafa.
Gallòfol [2, 3].
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Galluf 3», p. 35. Edicions Polígrafa.