Paremiologia catalana comparada digital

Ser un galluf

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1969.

Galluf

1 font, 1969.
El qui diu mentides.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Galluf 1», p. 35. Edicions Polígrafa.
El qui xerra més del compte.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Galluf 2», p. 35. Edicions Polígrafa.
Gallòfol [2, 3].
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Galluf 3», p. 35. Edicions Polígrafa.

Gallufa

1 font, 1999.
Es diu a (d')una dona poc assenyada.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «G», p. 93. Editorial Trabucaire.